Dijous 26 de març, 20:15 p.m., pavelló sintètic d’INEF, arrenca el partit entre l’equip blanc, 3r de la taula amb una victoria i una derrota, i els naranjitus, 4ts amb una derrota al seu partit disputat.
Per part de l’equip blanc són significatives les baixes del Marc Satorra i la Neus Serra, el “duo Se-Sa” que amb problemes físics causen baixa, els Naranjitus tenen també la baixa de l’Estefi i en Dan, que apareixeríen durant el transcurs de l’encontre. Així doncs es dona el tret de sortida amb 3 jugadors per equip, sense canvis però amb les conseqüents rotacions de posició.
Amb el primer servei per l’equip blanc, els Naranjitus comencen trencan-lo, al segon joc l’equip blanc es pren la revanxa i tornen a trencar el servei contrari. Es repeteix la historia els 2 següents jocs, arribant a un igualat 2 a 2 al marcador. Són jocs de tanteig, intentant asegurar el punts i trobant la posición dins de la pista.
En aquest moment i sota la batuta cridanera d’en Quim, els naranjitus pitjen l’accelerador, amb un joc fácil a la par que vistós i eficaç, possen terreny de pel mig per arribar a un 6-2 al marcador. Els naranjitus se sentíen còmodes a la pista, com unes taronjetes acabades de collir dins del cistell de l’àvia Vicenteta en plena Albufera valenciana, controlaven el joc i no arriscaven. L’equip blanc no acabava de trobar la fluidesa al seu joc, pero sense perdre en cap moment la cara al partit van lluitar cada pilota com si fós un punt d’or. Els blanc fan un intent d’ajustar el marcador trencant el servei de l’Aida, molt segura durant tot el partit. En Nau, líder i ànima indiscutible de l’equip, l’Elsa, sempre atenta i lluitadora, i en Toni, el ratilla del sintètic, capaç d’arribar a les més ajustades boles, no donen el braç a tòrcer. Amb 6-3 al marcador els naranjitus tornen a donar velocitat al joc per col·locar un 10-3, moment en que apareixen a pista l’Estefi i el Dan. Amb un clar 11-3 i poc temps restant entren a jugar, van seguir la pauta de joc dels tres titulars ahir, amb un joc prou madur, pero la falta d’escalfament va fer que l’intercanvi de joc col·loques el 13-5 al lluminós.
Els últims dos jocs van ser també pels Naranjitus, col·locant el final 15-5 al marcador, que no fa justicia al bon partit que va fer l’equip blanc, on va destacar l’entrega i esforç dels seus membres. Ja els hi agradaría a altres equips amb qui comparteixen equipació, poder estar tant orgullosos del seu comportament dins de la pista com ho han d’estar els membres de l’equip blanc! Pel naranjitus tots els jugadors es van marcar un bon partit, potser sense estridències, evitant errades com les del 1r partit jugant la semana anterior i que van fer que semblessin un néctar de taronja sense sucre de la botiga dels xinos de sota de casa en comptes del Minute Maid que poden arribar a ser. El partit de la 2ª volta será una altra historia, un altre au de corral cantarà… Apocapooooooooooooooc!
3 comentaris:
Podries presentar el relat a un concurs de prosa o als relats que posen ara a les pantalles del metro. Que nivel Maribel.
Visca la Vicenteta!
Krusty - Ju
Quines ganes que tinc de fer suc de taronja amb els Naranjitus! Mmmmmm....
Aquest dijous rius de sang blava esquitxaràn tot el sintètic, la veda de caçera del barrufet ha començat... t'apuntes?
Publica un comentari a l'entrada